1. Fitxa Tècnica

Títol: L’anunciació
Autor: Fra Angelico (Guido di Pietro)
Any de realització: 1430-1432 (però no se sap amb certesa)
Lloc actual: Museu del Prado de Madrid

2. Biografia del pintor

Va néixer en Vicchio, Toscana, i el seu veritable nom era el de Guido di Pietro. El 1418 va ingresar en un convent dominic en Fiesole i al voltant de 1425 es va convertir en frare de l’ordre la, el nom de Giovanni da Fiesole. El 1436, els dominics de Fiesole es van traslladar al convent de San Marcos de Florència que acabava de ser reconstruït per Michelozzo. Fra Angelico, servint-se a vegades d’ajudants, va pinar nombrosos frescos al claustre, la sala capitular y les entrades a las vint cel·les de los frares dels corredors superiors. Els més impressionants son La crucifixió, Crist peregrino y La transfiguració. El retaule que va fer per a San Marcos (c. 1439) es una de las primeres representacions del que s’ha conegut com conversa sacra: la Verga acompanyada d’àngels y sants que apareixen compartint un espai comú.
El 1445, Fra Angelico va ser cridat a Roma pel papa Eugenio IV per pintar uns frescos a la capella de Sacramento del Vaticà, avui desapareguda. El 1447, va pintar els frescos de la catedral de Orvieto junt amb el discípul Benozzo Gozzoli. Les últimes obres importants, els frescos realitzats al Vaticà per decorar la capella del papa Nicolás V, representen episodis de les Vides de San Lorenzo y de San Esteban (1447-1449), y probablement hagin estat pintats per ajudants a partir de dissenys del mestre. Des del 1449 fins 1452, Fra Angelico va ser el prior del seu convent Fiesole. Va morir al convent dominic de Roma el 18 de març de 1455.
3. Descripció
L’Anunciació, al Nou Testament, és l’anunci a Maria per l’Àngel Gabriel de que ella anava a ser la mare de Jesús (Lc. 1,26-38). La festa de l’Anunciació té lloc el 25 de març. L’escena entre Gabriel y Maria ha estat amb freqüència representada en la pintura y amb una gran categoria artística pels mestres italians: Fra Angelico, Leonardo da Vinci, Sandro Botticelli, y pel pintor alemany Matthias Grünewald.

4. Estil

És una obra del renaixement italià. Es tracta d’obres serenes, on les coses passen plàcidament, amb colors nets i amb els dibuixos molt ben marcats.
Aquestes són les característiques de les primeres obres del Renaixement italià, del segle XV, el que s'anomena el Quattrocento (dels anys mil quatre-cents). Aquí l'estil el dóna la proximitat en el temps i en l'espai (les dues són italianes).
5. Elements tècnics
Técnica: Tremp
Suport: fusta

6. Anàlisi formal

línia: en aquest quadre predomina en general les línies corbades que donen una sensació de seguretat i de calidesa
colors: en aquest quadre en general els colors que hi predominen són molt vius i amb un blau intens que et fa que et relaxis
llum i textura: la il·luminació es molt realista i amb un raig de sol que va directe a la Verge Maria. Com que la llum ve de l’esquerra fa que hi hagi ombra en el vestit tant elegant de la Verge Maria
Composició: gràcies a l’àngel Gabriel i la Verge Maria fa que hi hagi dos circumferències.
Temps: és una pintura atemporal ja que representa un fet religiós sobre l’àngel i la Verge Maria.
Ritme: el ritme d’aquesta composició és estàtic ja que els elements no es mouen.

7. Interpretació: contingut i significat

Tema: el tema és el moment en què l’Àngel Gabriel arriba cap a la Verge Maria per dir-li que tindrà un fill.
Recepció: Santo Domingo de Fiesole, el va vendre en 1611 al duc Mario Farnese. La seva familia tenia relacions diplomàtiques y comercials amb España des del s. XVI, pel que el quadre acaba com regal a un noble espanyol, decorant diversos temples fins arribar al museu del Prado el 1861.
Funció: la seva funció era decorativa i explicava un fet religiós de la Verga Maria i l’arcàngel Gabriel.


Marc Garcia
2nB

Les meves onomatopeies

Estava jo a casa meva tranquil·lament, quan de sobte vaig sentir un soroll que provenia de la cuina. Vaig pensar que era el meu pare, però... em vaig dir: Marc, no diguis mai blat fins que no estigui al sac i ben lligat. En realitat aquell soroll que vaig escoltar i va interrompre la meva concentració era un calaix que no parava de fer pam, pam, pam. També vaig escoltar un vol que els meus avis ens van regalar quan van anar de viatge a Extremadura. Era molt estrany que aquella tarda hi hagués tant de soroll. Normalment les tardes dels dies festius només hi ha els forts roncs del meu pare que fan hrrrrrrrrr, fuuuuuuu, hrrrrrrrrr, fuuuuuuu, etc.

Qui feia tots aquest sorolls estranys era la meva mare, jo ja ho sabia perquè vaig reconèixer les sabatilles que es va comprar a Granollers i que feien: cloc, clac, cloc, clac. Resulta que estaven fent panellets, la meva mare i la meva germana Sandra, que és rossa com un fil d’or. Mentres me germana els feia, sense voler es va cremar i va exclamar: ai!. La meva mare va posar els plats, els gots i els coberts al rentavaixelles, és més vell que l’anar a peu, feia: clonc, clonc; clinc, clinc; plin, plin.

També van fer servir aigua per netejar els plats bruts de fer els panellets de coco, pinyons i ametlles i com és normal també vaig escoltar el soroll de remenar els ous que feien clac, clac, clac. Després tot aquest terrabastall, de fons vaig sentir els roncs del meu pare.

Marc Garcia Espinal 2nBAnna Ribas