Tot va començar quan em van dir que la professora de català havia agafat la baixa. En un primer moment em vaig entristir, però quan va entrar la nova substituta, aquella sensació va desaparèixer a l’instant. Mai havia experimentat aquella sensació que em cremava per dins. Com és normal quan ve una professora nova, ens pregunta algunes coses per coneixe’ns millor, com per exemple dir el teu nom, l’esport que t’agrada, etc. Després que la professora ens preguntés a tots, es va presentar ella amb el nom de Clariss, mai havia sentit un nom tant meravellós. Va ser arribar aquella professora i de cop les meves notes van pujar. No sé si era perquè estava molt atent a classe o perquè totes les paraules que deia ella me les guardava en un racó dins meu.
Van anar passant els dies i cada vegada m’agradava més sentir la seva veu i la seva presència. Encara que jo ja sabia que era un amor impossible no podia parar de pensar en ella. Nit rere nit somniava amb ella. Un dia vaig decidir que li havia de confessar el meu amor i així o vaig fer, però quan vaig entrar a la classe decidit a donar-li aquella carta ella ja no hi era. La professora de català ja havia tornat. De cop vaig sentir un gran vuit dins el meu cor, durant tot l’any em preguntava on estaria la meva estimada. Al cap de quatre anys, la vaig tornar a tenir de professora, però jo ja havia trobat un altre amor i en aquell moment vaig pensar que ja podia explicar-li aquells sentiments tan profunds que tenia cap a ella.
dilluns, 2 de juny del 2008
L’assassinat del professor de matemàtiques
Resum
Tot va començar quan tres alumnes, en Lluc, en Nicolau i l’Adela, van veure que suspendrien la matèria de matemàtiques sinó aprovaven l’examen final. En Flip Romero, el professor de mates, els hi va dir que havien de veure que les matemàtiques són com un joc. Per això, i perquè no volia suspendre’ls, els va proposar que imaginessin que el mataven i que havien de descobrir qui era l’assassí mitjançant pistes i proves que havien de resoldre.
Un bon dia, quan el tres alumnes havien quedat per començar a fer el joc, de cop va aparèixer en Flip ple de sang i amb tres trets al pit. Abans de creuar la llum, en Flip els va dir que l’assassí que havia triat a l’atzar era el que li havia disparat i que volia que descobrissin la persona causant de la mort, però només tenien fins a les sis de la tarda, perquè l’assassí se n’anava. Tot just després de la mort del professor van anar corrents a buscar la policia. Quan la van trobar van guiar als dos agents a l’escena del crim, però quan van arribar, ja no hi havia cap cadàver. Vist això, els policies van perseguir els tres alumnes, però en un tres i no res van conseguir desempallegar-se d’aquells dos agents. Tots tres estaven confusos, no sabien què fer, però al final van decidir fer aquelles vuit proves per què l’assassí del professor anés a la presó.
Van començar a fer les proves i a cada prova hi havia un problema i una pista per saber on estava l’altra prova. Quan anaven fent les proves, els deien que havien d’anar a tal lloc, fins que al final el van dur on estava l’assassí. Ja fets tots el problemes van descobrir que el culpable del crim era el director de la seva escola. Tots tres es van quedar sorpresos. Van anar al despatx del director. Quan van entrar, hi havia el director i una altra persona, aquesta era en Flip Romero. Ell els hi va explicar que s’havia fet passar per mort, perquè així els tres alumnes estarien més motivats, i així va ser. Després de tota aquella història en Flip va aprovar als alumnes i no va haver de passar un estiu sencer amb professors particulars.
Critica
M’ha agradat molt aquest llibre, perquè m’encanten les novel·les policíaques, també pel simple fet d’aquest problemes de matemàtiques, que provablement jo no hauria pogut resolt. És un llibre, que gràcies a les situacions dels tres protagonistes et tenen constant, i també per les diferents aventures que passen durant tota la història. Ah! I també m’ha agradat molt, molt, molt la preocupació del professor pels alumnes, això m’ha recordat molt a quan en Manel, el nostre professor de mates, es preocupa per nosaltres. En fi, jo crec que aquest llibre es mereix un 10!
Tot va començar quan tres alumnes, en Lluc, en Nicolau i l’Adela, van veure que suspendrien la matèria de matemàtiques sinó aprovaven l’examen final. En Flip Romero, el professor de mates, els hi va dir que havien de veure que les matemàtiques són com un joc. Per això, i perquè no volia suspendre’ls, els va proposar que imaginessin que el mataven i que havien de descobrir qui era l’assassí mitjançant pistes i proves que havien de resoldre.
Un bon dia, quan el tres alumnes havien quedat per començar a fer el joc, de cop va aparèixer en Flip ple de sang i amb tres trets al pit. Abans de creuar la llum, en Flip els va dir que l’assassí que havia triat a l’atzar era el que li havia disparat i que volia que descobrissin la persona causant de la mort, però només tenien fins a les sis de la tarda, perquè l’assassí se n’anava. Tot just després de la mort del professor van anar corrents a buscar la policia. Quan la van trobar van guiar als dos agents a l’escena del crim, però quan van arribar, ja no hi havia cap cadàver. Vist això, els policies van perseguir els tres alumnes, però en un tres i no res van conseguir desempallegar-se d’aquells dos agents. Tots tres estaven confusos, no sabien què fer, però al final van decidir fer aquelles vuit proves per què l’assassí del professor anés a la presó.
Van començar a fer les proves i a cada prova hi havia un problema i una pista per saber on estava l’altra prova. Quan anaven fent les proves, els deien que havien d’anar a tal lloc, fins que al final el van dur on estava l’assassí. Ja fets tots el problemes van descobrir que el culpable del crim era el director de la seva escola. Tots tres es van quedar sorpresos. Van anar al despatx del director. Quan van entrar, hi havia el director i una altra persona, aquesta era en Flip Romero. Ell els hi va explicar que s’havia fet passar per mort, perquè així els tres alumnes estarien més motivats, i així va ser. Després de tota aquella història en Flip va aprovar als alumnes i no va haver de passar un estiu sencer amb professors particulars.
Critica
M’ha agradat molt aquest llibre, perquè m’encanten les novel·les policíaques, també pel simple fet d’aquest problemes de matemàtiques, que provablement jo no hauria pogut resolt. És un llibre, que gràcies a les situacions dels tres protagonistes et tenen constant, i també per les diferents aventures que passen durant tota la història. Ah! I també m’ha agradat molt, molt, molt la preocupació del professor pels alumnes, això m’ha recordat molt a quan en Manel, el nostre professor de mates, es preocupa per nosaltres. En fi, jo crec que aquest llibre es mereix un 10!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
