Tot va començar quan em van dir que la professora de català havia agafat la baixa. En un primer moment em vaig entristir, però quan va entrar la nova substituta, aquella sensació va desaparèixer a l’instant. Mai havia experimentat aquella sensació que em cremava per dins. Com és normal quan ve una professora nova, ens pregunta algunes coses per coneixe’ns millor, com per exemple dir el teu nom, l’esport que t’agrada, etc. Després que la professora ens preguntés a tots, es va presentar ella amb el nom de Clariss, mai havia sentit un nom tant meravellós. Va ser arribar aquella professora i de cop les meves notes van pujar. No sé si era perquè estava molt atent a classe o perquè totes les paraules que deia ella me les guardava en un racó dins meu.
Van anar passant els dies i cada vegada m’agradava més sentir la seva veu i la seva presència. Encara que jo ja sabia que era un amor impossible no podia parar de pensar en ella. Nit rere nit somniava amb ella. Un dia vaig decidir que li havia de confessar el meu amor i així o vaig fer, però quan vaig entrar a la classe decidit a donar-li aquella carta ella ja no hi era. La professora de català ja havia tornat. De cop vaig sentir un gran vuit dins el meu cor, durant tot l’any em preguntava on estaria la meva estimada. Al cap de quatre anys, la vaig tornar a tenir de professora, però jo ja havia trobat un altre amor i en aquell moment vaig pensar que ja podia explicar-li aquells sentiments tan profunds que tenia cap a ella.
dilluns, 2 de juny del 2008
L’assassinat del professor de matemàtiques
Resum
Tot va començar quan tres alumnes, en Lluc, en Nicolau i l’Adela, van veure que suspendrien la matèria de matemàtiques sinó aprovaven l’examen final. En Flip Romero, el professor de mates, els hi va dir que havien de veure que les matemàtiques són com un joc. Per això, i perquè no volia suspendre’ls, els va proposar que imaginessin que el mataven i que havien de descobrir qui era l’assassí mitjançant pistes i proves que havien de resoldre.
Un bon dia, quan el tres alumnes havien quedat per començar a fer el joc, de cop va aparèixer en Flip ple de sang i amb tres trets al pit. Abans de creuar la llum, en Flip els va dir que l’assassí que havia triat a l’atzar era el que li havia disparat i que volia que descobrissin la persona causant de la mort, però només tenien fins a les sis de la tarda, perquè l’assassí se n’anava. Tot just després de la mort del professor van anar corrents a buscar la policia. Quan la van trobar van guiar als dos agents a l’escena del crim, però quan van arribar, ja no hi havia cap cadàver. Vist això, els policies van perseguir els tres alumnes, però en un tres i no res van conseguir desempallegar-se d’aquells dos agents. Tots tres estaven confusos, no sabien què fer, però al final van decidir fer aquelles vuit proves per què l’assassí del professor anés a la presó.
Van començar a fer les proves i a cada prova hi havia un problema i una pista per saber on estava l’altra prova. Quan anaven fent les proves, els deien que havien d’anar a tal lloc, fins que al final el van dur on estava l’assassí. Ja fets tots el problemes van descobrir que el culpable del crim era el director de la seva escola. Tots tres es van quedar sorpresos. Van anar al despatx del director. Quan van entrar, hi havia el director i una altra persona, aquesta era en Flip Romero. Ell els hi va explicar que s’havia fet passar per mort, perquè així els tres alumnes estarien més motivats, i així va ser. Després de tota aquella història en Flip va aprovar als alumnes i no va haver de passar un estiu sencer amb professors particulars.
Critica
M’ha agradat molt aquest llibre, perquè m’encanten les novel·les policíaques, també pel simple fet d’aquest problemes de matemàtiques, que provablement jo no hauria pogut resolt. És un llibre, que gràcies a les situacions dels tres protagonistes et tenen constant, i també per les diferents aventures que passen durant tota la història. Ah! I també m’ha agradat molt, molt, molt la preocupació del professor pels alumnes, això m’ha recordat molt a quan en Manel, el nostre professor de mates, es preocupa per nosaltres. En fi, jo crec que aquest llibre es mereix un 10!
Tot va començar quan tres alumnes, en Lluc, en Nicolau i l’Adela, van veure que suspendrien la matèria de matemàtiques sinó aprovaven l’examen final. En Flip Romero, el professor de mates, els hi va dir que havien de veure que les matemàtiques són com un joc. Per això, i perquè no volia suspendre’ls, els va proposar que imaginessin que el mataven i que havien de descobrir qui era l’assassí mitjançant pistes i proves que havien de resoldre.
Un bon dia, quan el tres alumnes havien quedat per començar a fer el joc, de cop va aparèixer en Flip ple de sang i amb tres trets al pit. Abans de creuar la llum, en Flip els va dir que l’assassí que havia triat a l’atzar era el que li havia disparat i que volia que descobrissin la persona causant de la mort, però només tenien fins a les sis de la tarda, perquè l’assassí se n’anava. Tot just després de la mort del professor van anar corrents a buscar la policia. Quan la van trobar van guiar als dos agents a l’escena del crim, però quan van arribar, ja no hi havia cap cadàver. Vist això, els policies van perseguir els tres alumnes, però en un tres i no res van conseguir desempallegar-se d’aquells dos agents. Tots tres estaven confusos, no sabien què fer, però al final van decidir fer aquelles vuit proves per què l’assassí del professor anés a la presó.
Van començar a fer les proves i a cada prova hi havia un problema i una pista per saber on estava l’altra prova. Quan anaven fent les proves, els deien que havien d’anar a tal lloc, fins que al final el van dur on estava l’assassí. Ja fets tots el problemes van descobrir que el culpable del crim era el director de la seva escola. Tots tres es van quedar sorpresos. Van anar al despatx del director. Quan van entrar, hi havia el director i una altra persona, aquesta era en Flip Romero. Ell els hi va explicar que s’havia fet passar per mort, perquè així els tres alumnes estarien més motivats, i així va ser. Després de tota aquella història en Flip va aprovar als alumnes i no va haver de passar un estiu sencer amb professors particulars.
Critica
M’ha agradat molt aquest llibre, perquè m’encanten les novel·les policíaques, també pel simple fet d’aquest problemes de matemàtiques, que provablement jo no hauria pogut resolt. És un llibre, que gràcies a les situacions dels tres protagonistes et tenen constant, i també per les diferents aventures que passen durant tota la història. Ah! I també m’ha agradat molt, molt, molt la preocupació del professor pels alumnes, això m’ha recordat molt a quan en Manel, el nostre professor de mates, es preocupa per nosaltres. En fi, jo crec que aquest llibre es mereix un 10!
dissabte, 23 de febrer del 2008
Les 10 coses que s’han de fer per preparar unes galetas de llimona
1- Aixecar-te per anar al supermercat i comprar:250 g de farina, 125 g de mantega tova, 125 g de sucre glaç, un ou, una llimona, una mica de sal. Quan ja estàs a prop de casa, ten recordes que t’has deixat el sobre de sucre amb aroma de vainilla. Has de tornar enrera i comprar el que t’has oblidat.
2- Quan ja estàs a la cuina amb tots els ingredients i no et falta res, començes a preparar les galetes. Tires en un bol la farina, el sucre en pols, el sucre amb aroma amb aroma de vainilla i la sal, Ratlles la pell de la llimona molt fina i l’aboques amb la mescla.
3- Casques l’ou, tires el rovell en el bol i el mescles tot amb la cullera que et van regalar per la teva comunió.
4- Incorpores la mantega, treballes bé la massa i la deixes reposar trenta minuts dins la nevera. Mentres tant aprofites per anar al lavabo i et beus un refresc ben fred.
5- A continuació, dispersa la massa fins que aconsegueixis dos cm de grossor.
6- Si tens por de fer-te mal (que ho dubto) demana-li a un adult que escalfi prèviament el forn a 180o C.
7- Utilitza un motlle per tallar la massa i col·loca les galetes en una safata del forn (untada amb mantega).
8- Fica les galetes al forn durant vint minuts. Com que estaràs cansat d’estar tant de temps dret, et recomano que vagis al sofà a dormir una estona. Posa el despertador per que soni d’aquí a vint minuts. Quant et despertis, ves a la cuina i les deixes refredar.
9- Bat la clara de l’ou amb el sucre glaç i el suc de llimona.
10- Dispersa aquesta mescla sobre les galetes. Espera a que es solidifiqui i a gaudir d’aquest berenar.
En cas de que el vulguin preparar i degustar, el cuiner (jo) no es farà càrrec de possibles intoxicacions o perills de mort.
2- Quan ja estàs a la cuina amb tots els ingredients i no et falta res, començes a preparar les galetes. Tires en un bol la farina, el sucre en pols, el sucre amb aroma amb aroma de vainilla i la sal, Ratlles la pell de la llimona molt fina i l’aboques amb la mescla.
3- Casques l’ou, tires el rovell en el bol i el mescles tot amb la cullera que et van regalar per la teva comunió.
4- Incorpores la mantega, treballes bé la massa i la deixes reposar trenta minuts dins la nevera. Mentres tant aprofites per anar al lavabo i et beus un refresc ben fred.
5- A continuació, dispersa la massa fins que aconsegueixis dos cm de grossor.
6- Si tens por de fer-te mal (que ho dubto) demana-li a un adult que escalfi prèviament el forn a 180o C.
7- Utilitza un motlle per tallar la massa i col·loca les galetes en una safata del forn (untada amb mantega).
8- Fica les galetes al forn durant vint minuts. Com que estaràs cansat d’estar tant de temps dret, et recomano que vagis al sofà a dormir una estona. Posa el despertador per que soni d’aquí a vint minuts. Quant et despertis, ves a la cuina i les deixes refredar.
9- Bat la clara de l’ou amb el sucre glaç i el suc de llimona.
10- Dispersa aquesta mescla sobre les galetes. Espera a que es solidifiqui i a gaudir d’aquest berenar.
En cas de que el vulguin preparar i degustar, el cuiner (jo) no es farà càrrec de possibles intoxicacions o perills de mort.
dijous, 27 de desembre del 2007
El racisme
El racisme és el prejudici pel qual hi ha diferents classes de persones, que presenten diferències biològiques, que justifiquen relacions de domini entre elles, així com els comportaments de rebuig o agressió.
El racisme és una actitud injusta que tenen els éssers humans de rebuig a les persones que són diferents a ells.
Algunes persones tenen aquesta actitud perquè no els agrada un color de pell o una religió diferent a les d’ells. Jo crec que aquestes persones que són diferents, a nosaltres, tenen els mateixos drets perquè són persones com tothom.
Són persones que van a altres països per necessitat i segurament al país on se’n van a viure no són ben acollits.
En definitiva, el racisme és una actitud molt injusta que es critica per com és la gent.
Marc Garcia
El racisme és una actitud injusta que tenen els éssers humans de rebuig a les persones que són diferents a ells.
Algunes persones tenen aquesta actitud perquè no els agrada un color de pell o una religió diferent a les d’ells. Jo crec que aquestes persones que són diferents, a nosaltres, tenen els mateixos drets perquè són persones com tothom.
Són persones que van a altres països per necessitat i segurament al país on se’n van a viure no són ben acollits.
En definitiva, el racisme és una actitud molt injusta que es critica per com és la gent.
Marc Garcia
diumenge, 25 de novembre del 2007
1. Fitxa Tècnica
Títol: L’anunciació
Autor: Fra Angelico (Guido di Pietro)
Any de realització: 1430-1432 (però no se sap amb certesa)
Lloc actual: Museu del Prado de Madrid
2. Biografia del pintor
Va néixer en Vicchio, Toscana, i el seu veritable nom era el de Guido di Pietro. El 1418 va ingresar en un convent dominic en Fiesole i al voltant de 1425 es va convertir en frare de l’ordre la, el nom de Giovanni da Fiesole. El 1436, els dominics de Fiesole es van traslladar al convent de San Marcos de Florència que acabava de ser reconstruït per Michelozzo. Fra Angelico, servint-se a vegades d’ajudants, va pinar nombrosos frescos al claustre, la sala capitular y les entrades a las vint cel·les de los frares dels corredors superiors. Els més impressionants son La crucifixió, Crist peregrino y La transfiguració. El retaule que va fer per a San Marcos (c. 1439) es una de las primeres representacions del que s’ha conegut com conversa sacra: la Verga acompanyada d’àngels y sants que apareixen compartint un espai comú.
El 1445, Fra Angelico va ser cridat a Roma pel papa Eugenio IV per pintar uns frescos a la capella de Sacramento del Vaticà, avui desapareguda. El 1447, va pintar els frescos de la catedral de Orvieto junt amb el discípul Benozzo Gozzoli. Les últimes obres importants, els frescos realitzats al Vaticà per decorar la capella del papa Nicolás V, representen episodis de les Vides de San Lorenzo y de San Esteban (1447-1449), y probablement hagin estat pintats per ajudants a partir de dissenys del mestre. Des del 1449 fins 1452, Fra Angelico va ser el prior del seu convent Fiesole. Va morir al convent dominic de Roma el 18 de març de 1455.
3. Descripció
L’Anunciació, al Nou Testament, és l’anunci a Maria per l’Àngel Gabriel de que ella anava a ser la mare de Jesús (Lc. 1,26-38). La festa de l’Anunciació té lloc el 25 de març. L’escena entre Gabriel y Maria ha estat amb freqüència representada en la pintura y amb una gran categoria artística pels mestres italians: Fra Angelico, Leonardo da Vinci, Sandro Botticelli, y pel pintor alemany Matthias Grünewald.
4. Estil
És una obra del renaixement italià. Es tracta d’obres serenes, on les coses passen plàcidament, amb colors nets i amb els dibuixos molt ben marcats.
Aquestes són les característiques de les primeres obres del Renaixement italià, del segle XV, el que s'anomena el Quattrocento (dels anys mil quatre-cents). Aquí l'estil el dóna la proximitat en el temps i en l'espai (les dues són italianes).
5. Elements tècnics
Técnica: Tremp
Suport: fusta
6. Anàlisi formal
línia: en aquest quadre predomina en general les línies corbades que donen una sensació de seguretat i de calidesa
colors: en aquest quadre en general els colors que hi predominen són molt vius i amb un blau intens que et fa que et relaxis
llum i textura: la il·luminació es molt realista i amb un raig de sol que va directe a la Verge Maria. Com que la llum ve de l’esquerra fa que hi hagi ombra en el vestit tant elegant de la Verge Maria
Composició: gràcies a l’àngel Gabriel i la Verge Maria fa que hi hagi dos circumferències.
Temps: és una pintura atemporal ja que representa un fet religiós sobre l’àngel i la Verge Maria.
Ritme: el ritme d’aquesta composició és estàtic ja que els elements no es mouen.
7. Interpretació: contingut i significat
Tema: el tema és el moment en què l’Àngel Gabriel arriba cap a la Verge Maria per dir-li que tindrà un fill.
Recepció: Santo Domingo de Fiesole, el va vendre en 1611 al duc Mario Farnese. La seva familia tenia relacions diplomàtiques y comercials amb España des del s. XVI, pel que el quadre acaba com regal a un noble espanyol, decorant diversos temples fins arribar al museu del Prado el 1861.
Funció: la seva funció era decorativa i explicava un fet religiós de la Verga Maria i l’arcàngel Gabriel.
Marc Garcia
2nB
Títol: L’anunciació
Autor: Fra Angelico (Guido di Pietro)
Any de realització: 1430-1432 (però no se sap amb certesa)
Lloc actual: Museu del Prado de Madrid
2. Biografia del pintor
Va néixer en Vicchio, Toscana, i el seu veritable nom era el de Guido di Pietro. El 1418 va ingresar en un convent dominic en Fiesole i al voltant de 1425 es va convertir en frare de l’ordre la, el nom de Giovanni da Fiesole. El 1436, els dominics de Fiesole es van traslladar al convent de San Marcos de Florència que acabava de ser reconstruït per Michelozzo. Fra Angelico, servint-se a vegades d’ajudants, va pinar nombrosos frescos al claustre, la sala capitular y les entrades a las vint cel·les de los frares dels corredors superiors. Els més impressionants son La crucifixió, Crist peregrino y La transfiguració. El retaule que va fer per a San Marcos (c. 1439) es una de las primeres representacions del que s’ha conegut com conversa sacra: la Verga acompanyada d’àngels y sants que apareixen compartint un espai comú.
El 1445, Fra Angelico va ser cridat a Roma pel papa Eugenio IV per pintar uns frescos a la capella de Sacramento del Vaticà, avui desapareguda. El 1447, va pintar els frescos de la catedral de Orvieto junt amb el discípul Benozzo Gozzoli. Les últimes obres importants, els frescos realitzats al Vaticà per decorar la capella del papa Nicolás V, representen episodis de les Vides de San Lorenzo y de San Esteban (1447-1449), y probablement hagin estat pintats per ajudants a partir de dissenys del mestre. Des del 1449 fins 1452, Fra Angelico va ser el prior del seu convent Fiesole. Va morir al convent dominic de Roma el 18 de març de 1455.
3. Descripció
L’Anunciació, al Nou Testament, és l’anunci a Maria per l’Àngel Gabriel de que ella anava a ser la mare de Jesús (Lc. 1,26-38). La festa de l’Anunciació té lloc el 25 de març. L’escena entre Gabriel y Maria ha estat amb freqüència representada en la pintura y amb una gran categoria artística pels mestres italians: Fra Angelico, Leonardo da Vinci, Sandro Botticelli, y pel pintor alemany Matthias Grünewald.
4. Estil
És una obra del renaixement italià. Es tracta d’obres serenes, on les coses passen plàcidament, amb colors nets i amb els dibuixos molt ben marcats.
Aquestes són les característiques de les primeres obres del Renaixement italià, del segle XV, el que s'anomena el Quattrocento (dels anys mil quatre-cents). Aquí l'estil el dóna la proximitat en el temps i en l'espai (les dues són italianes).
5. Elements tècnics
Técnica: Tremp
Suport: fusta
6. Anàlisi formal
línia: en aquest quadre predomina en general les línies corbades que donen una sensació de seguretat i de calidesa
colors: en aquest quadre en general els colors que hi predominen són molt vius i amb un blau intens que et fa que et relaxis
llum i textura: la il·luminació es molt realista i amb un raig de sol que va directe a la Verge Maria. Com que la llum ve de l’esquerra fa que hi hagi ombra en el vestit tant elegant de la Verge Maria
Composició: gràcies a l’àngel Gabriel i la Verge Maria fa que hi hagi dos circumferències.
Temps: és una pintura atemporal ja que representa un fet religiós sobre l’àngel i la Verge Maria.
Ritme: el ritme d’aquesta composició és estàtic ja que els elements no es mouen.
7. Interpretació: contingut i significat
Tema: el tema és el moment en què l’Àngel Gabriel arriba cap a la Verge Maria per dir-li que tindrà un fill.
Recepció: Santo Domingo de Fiesole, el va vendre en 1611 al duc Mario Farnese. La seva familia tenia relacions diplomàtiques y comercials amb España des del s. XVI, pel que el quadre acaba com regal a un noble espanyol, decorant diversos temples fins arribar al museu del Prado el 1861.
Funció: la seva funció era decorativa i explicava un fet religiós de la Verga Maria i l’arcàngel Gabriel.
Marc Garcia
2nB
dissabte, 3 de novembre del 2007
Les meves onomatopeies
Estava jo a casa meva tranquil·lament, quan de sobte vaig sentir un soroll que provenia de la cuina. Vaig pensar que era el meu pare, però... em vaig dir: Marc, no diguis mai blat fins que no estigui al sac i ben lligat. En realitat aquell soroll que vaig escoltar i va interrompre la meva concentració era un calaix que no parava de fer pam, pam, pam. També vaig escoltar un vol que els meus avis ens van regalar quan van anar de viatge a Extremadura. Era molt estrany que aquella tarda hi hagués tant de soroll. Normalment les tardes dels dies festius només hi ha els forts roncs del meu pare que fan hrrrrrrrrr, fuuuuuuu, hrrrrrrrrr, fuuuuuuu, etc.
Qui feia tots aquest sorolls estranys era la meva mare, jo ja ho sabia perquè vaig reconèixer les sabatilles que es va comprar a Granollers i que feien: cloc, clac, cloc, clac. Resulta que estaven fent panellets, la meva mare i la meva germana Sandra, que és rossa com un fil d’or. Mentres me germana els feia, sense voler es va cremar i va exclamar: ai!. La meva mare va posar els plats, els gots i els coberts al rentavaixelles, és més vell que l’anar a peu, feia: clonc, clonc; clinc, clinc; plin, plin.
També van fer servir aigua per netejar els plats bruts de fer els panellets de coco, pinyons i ametlles i com és normal també vaig escoltar el soroll de remenar els ous que feien clac, clac, clac. Després tot aquest terrabastall, de fons vaig sentir els roncs del meu pare.
Marc Garcia Espinal 2nBAnna Ribas
Qui feia tots aquest sorolls estranys era la meva mare, jo ja ho sabia perquè vaig reconèixer les sabatilles que es va comprar a Granollers i que feien: cloc, clac, cloc, clac. Resulta que estaven fent panellets, la meva mare i la meva germana Sandra, que és rossa com un fil d’or. Mentres me germana els feia, sense voler es va cremar i va exclamar: ai!. La meva mare va posar els plats, els gots i els coberts al rentavaixelles, és més vell que l’anar a peu, feia: clonc, clonc; clinc, clinc; plin, plin.
També van fer servir aigua per netejar els plats bruts de fer els panellets de coco, pinyons i ametlles i com és normal també vaig escoltar el soroll de remenar els ous que feien clac, clac, clac. Després tot aquest terrabastall, de fons vaig sentir els roncs del meu pare.
Marc Garcia Espinal 2nBAnna Ribas
dilluns, 15 d’octubre del 2007
Jo mateix
Jo mateix
En primer lloc parlaré del meu nom, em dic Marc. El meu nom en castellà és “Marcos” i en Euskera és “Marka”. Sant Marc va ser l’autor d’un evangeli basat en les històries que Sant Pere va realitzar amb el seu cosí Bernabé. Van fer diferents viatges apostòlics a Xipre, i també va col·laborar estretament amb Sant Pau a Roma. Sant Marc va morir com un màrtir de l’Església. Els meus pares van triar aquest nom perquè els agradava molt, però dubtaven entre aquest i el de Carles.
En segon lloc parlaré de la meva psicologia. Algunes persones que conec diuen que sóc molt simpàtic, amable, etc. Pero jo crec que el millor de mi és que em preocupo per les coses, com pels deures, els treballs, o els projectes. El més dolent és que no paro de contestar malament als pares.
I en últim lloc parlaré del meu físic. La part que m’agrada més són les cames perquè les veig molt bronzejades i amb cap cicatriu. La part que no m’agrada tant és la panxa, perquè veig els altres nois ben prims i penso: -“Ostres, m’agradaria estar com ells. No tenen cap michelin”.
Marc Garcia Espinal 2nB
Anna Ribas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
