Tot va començar quan em van dir que la professora de català havia agafat la baixa. En un primer moment em vaig entristir, però quan va entrar la nova substituta, aquella sensació va desaparèixer a l’instant. Mai havia experimentat aquella sensació que em cremava per dins. Com és normal quan ve una professora nova, ens pregunta algunes coses per coneixe’ns millor, com per exemple dir el teu nom, l’esport que t’agrada, etc. Després que la professora ens preguntés a tots, es va presentar ella amb el nom de Clariss, mai havia sentit un nom tant meravellós. Va ser arribar aquella professora i de cop les meves notes van pujar. No sé si era perquè estava molt atent a classe o perquè totes les paraules que deia ella me les guardava en un racó dins meu.
Van anar passant els dies i cada vegada m’agradava més sentir la seva veu i la seva presència. Encara que jo ja sabia que era un amor impossible no podia parar de pensar en ella. Nit rere nit somniava amb ella. Un dia vaig decidir que li havia de confessar el meu amor i així o vaig fer, però quan vaig entrar a la classe decidit a donar-li aquella carta ella ja no hi era. La professora de català ja havia tornat. De cop vaig sentir un gran vuit dins el meu cor, durant tot l’any em preguntava on estaria la meva estimada. Al cap de quatre anys, la vaig tornar a tenir de professora, però jo ja havia trobat un altre amor i en aquell moment vaig pensar que ja podia explicar-li aquells sentiments tan profunds que tenia cap a ella.
dilluns, 2 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Caram, un altre enamorat! Esteu ben bé dins d'una febre, eh? Ja suposo que és mentida, perquè et toca enamorar-te de les noies de la teva edat, però la redacció està prou bé, tot i les faltes horroroses com "vuit" (8) per "buit" (vacío). La nota és un 8.
Bones vacances!
anna
Publica un comentari a l'entrada